Gràcies, Senyor, perquè la promesa del cel
és, amb l’Ascensió, un convit a voler,
ja des d’aquí a la terra, ser ciutadans del cel.
Gràcies, perquè el teu pas per la nostra vida
en aquest temps de Pasqua,
ens esperona a viure
amb el desig d’anar tastant el cel
en l’avui i aquí,
que és presència i camí de trobada amb tu.
Gràcies, Senyor, perquè el teu pas
per la nostra existència
deixa de ser promesa per ser lloc de trobada,
de creixement cap a tu
fins que ens abracem en l’eternitat.
Avui és temps de pregària, d’Església,
de glorificar-te per la fe i l’amor.
Temps d’alliberar l’home
d’allò que li resta dignitat
i retornar-lo al seu destí,
que és estar al teu costat per sempre.
Que no ens oblidem d’aixecar els ulls
per mirar el cel,
per sadollar-nos de la profunda set
que tenim de tu, Senyor, en les nostres vides,
i sortir als camins de la vida
amb el teu nom al cor i un nou destí: el cel.