Aquí ens tens, Senyor,
anhelant el pa de cada dia,
l’aliment i paraula quotidians,
per a tornar als camins amb alegria
i renovada esperança,
i seguir sent testimonis del teu nom.
Gràcies, perquè és en el teu pa
que descobrim el teu Amor
que ens sobrepassa
perquè no saps de negocis, ni deutes.
És en aquest silenci que, en comunió,
fem present la gent propera
i els qui no estan presents.
En el teu pa, els trobem tots:
els qui ens han deixat,
els qui s’han allunyat,
els qui portem al cor,
els qui encara no hem abraçat.
Gràcies, perquè és en el teu pa
que ens urgeix el perdó, el teu i el de l’amic,
i aprenem a renunciar a tenir l’última paraula
en favor de la reconciliació.
Volem transformar les nostres indiferències
en amor,
asserenar la nostra impaciència
i vèncer la temptació de la mediocritat.
Gràcies, perquè és en el teu pa
que reconeixem que tot és teu:
les alegries i les penes,
les il·lusions i els fracassos.
És en el gest d’acollir-te en les nostres mans
que ens descobrim tal com som.
És en la teva presència, Senyor,
que avui de nou et demanem
que et facis present en aquest pa i vi,
per saber-te per sempre amb nosaltres.