Diumenge XIII de durant l'any

Senyor, ens cal viure en l’actitud del pelegrí,
que reconeix com a sagrat
el paratge que per gràcia teva ens és regalat.
Actitud del qui sap on estan les seves arrels,
però no es queda instal·lat,
sinó que segueix la ruta.

Gràcies, Senyor, perquè ens convides a fer camí.
Ens recordes que cal un equipatge lleuger,
desprès de coses innecessàries
que bloquegen els sentits i impedeixen al cor
de viure de manera austera i lliure, per poder,
així, respondre diligents al servei dels altres.

Ens cal no posar excuses, ni justificacions
per ajornar el que esperes de nosaltres.
Que no ens quedem ancorats
en les nostàlgies del passat,
ni somiant camins que no són teus.

Gràcies, Senyor, perquè en cada eucaristia
ens alimentes amb la il·lusió
i l’esperança necessària per a fer un nou pas.
Sabem que el camí no és sempre fàcil,
però et sabem al nostre costat.

Gràcies, Senyor, perquè ens regales la teva força,
que és empeny a seguir caminant
amb joia cap al teu encontre.

Senyor, a Samaria no et volien acollir
perquè t'encaminaves a Jerusalem.
Que sapiguem veure en les persones
el seu cor i la bondat que ens aporten
en comptes de deixar-nos endur de les aparences.

Senyor, aquests dies
molta gent no té on reposar el cap.
Si es troben en aquesta situació
no és pas per una decisió personal.
Que sapiguem ajudar-los
com ho faríem amb Jesús.

Senyor, seguir-te
és viure al ras en molts moments.
Perdem la seguretat
de les nostres relacions socials
i, a sobre, els qui més ens estimen
ens aconsellen que dissimulem
les nostres conviccions cristianes.
Dóna'ns força, Senyor, per seguir-te.

Senyor, vols que parem gran esment
en la nostra família.
Que el servei i la dedicació als nostres
no ens serveixi de pretext per no implicar-nos
i no allargar la mà als qui ens necessiten.

«Us seguiré pertot arreu on anireu».
«Vinc amb vós». Sí, a vegades em penso
que sóc jo qui porto les regnes
i controlo el ritme del teu pas:
«Ara no em demanis això,
espera’t que resolgui aquest problema,
espera’t que tingui més temps lliure,
que m’asseguri la feina i el futur...»

Però, abans de conèixer-te,
tu m’has mirat, m’has estimat,
m’has vingut a buscar, i si cal em dius:
«Vine amb mi».

Només tu coneixes el camí
i saps el que ens hi espera.
Saps que al meu ritme,
amb els meus dubtes i pors,
no arribaríem enlloc.

Saps que a vegades fallaré,
però em demanes que no miri enrere,
que no busqui excuses ni seguretats.
si us plau, renya’m sempre que calgui,
perquè vull seguir-te malgrat tot.