Diumenge XXI de durant l'any

Cicle i data
Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Data : 
Diumenge, 21 Agost 2022
Atents a la teva veu, atents al teu pas

Gràcies, Senyor,
perquè el teu amor
no sap d’estadístiques ni classificacions,
i els teus càlculs no tenen res a veure
amb els nostres comptes.

Avui ens parles d’una porta d’accés
al teu Regne d’Amor,
i ens adonem que en la vida
trobem moltes falses portes
que ens ensarronen amb paraules,
que parlen de falses felicitats,
de fàcils èxits i reconeixements tan de moda.
Per això moltes vegades
ni parem atenció
al fet que la teva porta
és petita, senzilla, discreta i estreta,
sense llums enlluernadors,
ni cartells que augurin felicitats caduques,
sinó que resta silenciosa
a l’espera de la nostra recerca,
i del nostre desig sincer d’entar.

Senyor, prou saps
que no estem acostumats
a esperes llargues,
sinó que ho volem tot ràpid i immediat.
Així ens passa que sovint perdem el tast,
i tot ens deixa un regust de caduc, de no res.

Concedeix-nos, Senyor,
la valentia de saber restar
com el guaita, atents a la teva veu,
atents al teu pas
i que en aquesta espera
anem configurant un cor senzill.
Que mai no oblidem, Senyor,
que en realitat,
el que resta esperant-nos
des de sempre
és el teu amor incondicional i fidel
per nosaltres.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
“A vosaltres us reconec com a deixebles”.

Déu i Pare nostre, com recorda el salm
també nosaltres formem part
dels pobles i nacions que et lloen
perquè el teu amor i la teva fidelitat
duren per sempre, són inesgotables.

I avui et donem gràcies especialment
perquè Jesús és el camí i la porta
pels quals el teu Regne
s’ha fet present en el món;
aquest Regne que també ens has confiat
i que hem de contribuir a fer créixer.

Allibera’ns, Pare, de la temptació de creure
que algú queda al marge del teu amor,
o que nosaltres el podem excloure.
Més aviat fes-nos conscients
que l’únic camí que hem de seguir
és la persona de Jesús,
a qui encara coneixem i estimem poc
i a qui ens costa de ser fidels.

L’egoisme humà exclou moltes persones
de la taula del pa de cada dia.
Fes-nos girar més els ulls, obrir el cor
i allargar els braços
cap els qui avui són els últims
i pels quals tu et preocupes especialment.
Llavors sentirem que Jesús,
el teu Fill i el nostre Germà, ens diu:
“A vosaltres us reconec com a deixebles”.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Viure la vida cristiana va més enllà de la teoria

Senyor, fes-nos comprendre
que la fi del cristià no és la perfecció individual
sinó l'amor al proïsme
que només és possible
si ens entrenem en la caritat.

Senyor, acostumats com estem a la immediatesa
sovint perdem de vista
que viure la vida cristiana
va més enllà de la teoria.
Ajuda'ns en el penós aprenentatge
de fer vida tots els teus ensenyaments.

Que el fet de ser cristians de tota la vida
no ens faci perdre de vista, Senyor, 
que hem de posar al dia la nostra fe.
Que no ens acontentem
amb el que vàrem aprendre en la catequesi
de la nostra Primera Comunió.

Senyor, que aprenguem a conèixer-te
i així posem al teu servei
el bo i millor de nosaltres mateixos.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
«Jo sóc la porta i el camí»

Senyor,
ens dius que mirem de entrar
per la porta estreta...
I ens posem a buscar amb desfici
aquesta porta que tant ens aconselles.

I la cerquem ... oblidant
la paraula que tu mateix ens has dit:
que tu ets la porta i el camí,
i que els que entrin per tu se salvaran,
i podran entrar i sortir lliurement.

Sedueix-nos amb paraules d'amor
perquè ens decidim d'una vegada
a passar per aquesta porta que ets tu,
amb l’amor, i res més, per tot equipatge.

Lliga’ns a tu amb llaços de comunió,
i guia’ns per aquest camí de fidelitat
que tu mateix has seguit
estimant fins a l'extrem.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Que l’Església sigui imatge del Regne que ens prepares

Senyor, m’agradaria que les teves esglésies
fossin una imatge del Regne que ens prepares.
Somio una església de portes estretes
perquè no puguem passar
si anem massa inflats
o si portem les butxaques massa plenes.
Portes estretes però, això sí, a peu pla,
sense barreres arquitectòniques,
perquè hi puguin entrar els vells i els invàlids,
els infants que encara no caminen
i tots els que van per la vida
arrossegant carros i motxilles pesants.

Somio una església de portes obertes,
moltes portes que miren a llevant i a ponent,
al nord i al sud, perquè tothom hi és benvingut
sense mirar el seu origen.

I, a dins, una gran taula rodona
on tothom hi té el seu lloc
per compartir i rebre l’aliment
segons les seves capacitats i la seva necessitat.

Et dono gràcies, Senyor, per les petites coses
que fan que la meva església
no sigui tan diferent de l’església que somio.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Deslliura’ns de la temptació de sentir-nos els primers

Senyor, gràcies per tenir un cor tan gran,
per obrir-te a tothom,
gent de totes les nacions, llengües i èpoques;
i no ser el privilegi d’uns pocs.

No et deixes segrestar
quan pretenem la teva exclusivitat.
Més aviat al contrari,
quan més a prop estem de Tu,
més ens obrim als altres,
més generosos som.

Gràcies per corregir-nos,
per enfortir les nostres mans
quan estem cansats,
per sostenir els nostres genolls
quan es dobleguen,
per aplanar el nostre camí
quan coixegem.

Gràcies per haver-nos cridat
d’orient i d’occident,
del nord i del sud,
per ajuntar-nos entorn de la teva taula.

No deixis que ens tanquem en nosaltres mateixos
ni que tanquem les portes de la salvació als qui no coneixem.

Deslliura’ns de la temptació
de sentir-nos els primers.

Dona’ns un cor com el teu,
generós, disposat a convidar tothom,
a compartir el que som
i tot el que ens has donat.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret