Gràcies, Senyor,
perquè el teu amor
no sap d’estadístiques ni classificacions,
i els teus càlculs no tenen res a veure
amb els nostres comptes.
Avui ens parles d’una porta d’accés
al teu Regne d’Amor,
i ens adonem que en la vida
trobem moltes falses portes
que ens ensarronen amb paraules,
que parlen de falses felicitats,
de fàcils èxits i reconeixements tan de moda.
Per això moltes vegades
ni parem atenció
al fet que la teva porta
és petita, senzilla, discreta i estreta,
sense llums enlluernadors,
ni cartells que augurin felicitats caduques,
sinó que resta silenciosa
a l’espera de la nostra recerca,
i del nostre desig sincer d’entar.
Senyor, prou saps
que no estem acostumats
a esperes llargues,
sinó que ho volem tot ràpid i immediat.
Així ens passa que sovint perdem el tast,
i tot ens deixa un regust de caduc, de no res.
Concedeix-nos, Senyor,
la valentia de saber restar
com el guaita, atents a la teva veu,
atents al teu pas
i que en aquesta espera
anem configurant un cor senzill.
Que mai no oblidem, Senyor,
que en realitat,
el que resta esperant-nos
des de sempre
és el teu amor incondicional i fidel
per nosaltres.