Si parem atenció, Senyor,
ens adonem que no ens agraden
els orgullosos,
i que la vanitat, vista en els altres,
inclús ens fa riure.
Però a voltes,
nosaltres també caiem
en el joc de les aparences,
dels maquillatges que busquen
amagar defectes del cor,
o els falsos vestits que no ens escauen
i que sols pretenen amagar
la veritat de les nostres vides.
Et demanem que ens ajudis
a ser sincers amb nosaltres mateixos.
Que no visquem de postureigs
que no tenen res a veure
amb la teva proposta de vida.
Gràcies, Senyor,
perquè a través de la teva vida en Jesús,
el teu gest amb els altres
i la teva actitud de servei,
entenem que això de ser humil
no és més que ser autèntic,
i que, en ser-ho
ens infons el teu alè d’Amor.
Gràcies, Senyor, perquè l’autenticitat,
no és conquesta,
sinó gràcia regalada
que cal cultivar i fer créixer
en els nostres cors.
Gràcies, Senyor, per recordar-nos
que el nostre estil de vida
ha d’estar vestit
amb la generositat,
que si és humil,
és sincer.
És el vestit més adient,
per a poder gaudir de la festa
i de l’encontre en què gaudirem
de la teva abraçada eterna.