Diumenge XXVII de durant l'any

Cicle i data
Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Data : 
Diumenge, 2 Octubre 2022
Concedeix-nos una fe sincera

A voltes, Senyor, la fe se’ns torna difícil
i no ens resulta tan fàcil ser creients.
I és que sovint, oblidem que la fe
és un do que tu ens regales
i no una conquesta
dels nostres esforços i treballs.

Gràcies, perquè amb gran paciència
ens recordes que la fe és un do gratuït,
i que la nostra tasca és viure-la amb humilitat
i tenir cura d’un regal tan gran confiat.
Gràcies, perquè la fe, per petita que sigui,
si és autèntica, és capaç de fer grans coses.

Concedeix-nos una fe sincera
que sintonitzi amb el teu nom
en pensament, voluntat, cor i vida.
Una fe que no sigui mesura,
sinó llavor que arreli en el nostre cor.

Que no ens manqui la humilitat necessària
per a posar la nostra fe en servei
i anar canviant,
amb les nostres humils tasques,
les subtils dictadures d’una societat
que no entén de generositat i gratuïtat
i ens ven una felicitat caduca.

Gràcies per tants gestos senzills i humils
que en el dia a dia van vestint de sentit
i d’esperança el món.
Petites llavors que van creixent sense fer soroll.
Gràcies per regalar-nos una fe
que és capaç de moure les muntanyes
de la nostra vida.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Fes-nos créixer en el camí de la fe

Senyor Jesucrist, aquesta setmana fa un any
que l’Església ens va convocar
a celebrar l’Any de la fe.

I com un dia van fer els teus apòstols
també nosaltres et demanem avui i sempre
que ens facis créixer en el camí de la fe.

Fes que no ens cansem de demanar-t’ho
ni deixem mai d’agrair-te aquest do.

Que el buf de l’Esperit revifi en nosaltres
la preciosa flama que portem a dins.

L’evangeli ens diu que els apòstols
t’ho van demanar en grup, tots plegats,
perquè tots se sentien fràgils i sabien
que la fe no es viu individualment
sinó que és la raó de ser de la comunitat
en la qual tu ets el Senyor i el germà gran,
on aprenem a viure com a germans
i servidors els uns dels altres
i com a deixebles que et volem seguir.

Per això, quan respons a la petició
ens dius que el secret de tot és
refiar-nos de tu, que ens ensenyes a viure
en l’obediència a la paraula del Pare
i en el servei humil i generós a tothom.

Així ens fas entendre que la fe
és viure de cara als altres
seguint l’actitud d’aquest Pare
que des de sempre ha volgut estimar-nos
i que en tu, Senyor Jesús, ens ho ha donat tot.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Que donem testimoni de la nostra fe amb obres

Senyor, que fem les coses
com si tot depengués de nosaltres
i siguem conscients que tot depèn de Tu.

Senyor, allunya de nosaltres
el fantasma del dubte.
Fes-te present al nostre cor
perquè actuem arreu amb generositat i il·lusió.
Que donem testimoni de la nostra fe amb obres
i que no caiguem en la xerrameca buida.

Deslliura'ns, Senyor,
de les ganes de fer-nos veure
dins la comunitat cristiana
i que sempre recordem que a la teva Església
l'autoritat és servei.

Senyor, que no disfressem la «caritat cristiana»
amb la invasió de la intimitat personal
dels altres.Que actuem amb senzillesa
sense esperar l'aprovació
o l'agraïment de ningú.

Augmenta la nostra fe, Senyor,
perquè visquem aquest temps de crisi
amb esperança i decisió
per poder ajudar els qui no tenen res
i donar ànim als qui han perdut la feina.
Infon valor i creativitat
als qui tenen a les seves mans
crear llocs de treball.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
«Doneu-nos més fe»…

Com els apòstols, Senyor,
també nosaltres et demanem:
«Dóna’ns més fe».
Però voldríem afegir un prec
a aquella petició que ells et van fer:
«I purifica la nostra fe».

Ens diem «creients», Senyor,
però la nostra fe acostuma a ser
una fe que creu veritats
més que no pas una fe que creu en tu
i es fia de tu, per damunt de tot.

Recitem el credo de memòria
però sovint ens oblidem de dir-te
que sobretot creiem i confiem en tu.

«Dóna’ns més fe», Senyor, perquè
«només que tinguéssim una fe
menuda con un gra de mostassa»
l‘arbre mal arrelat de la nostra vida
donaria els fruits que tu esperes
i que nosaltres necessitem.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Et demano fe per buscar sempre la teva empremta

«El just viurà perquè ha cregut».
Senyor, no em cal plantar cap morera al mar,
i per això no et demano tanta fe
com un gra de mostassa.

Però sí que et demano almenys un polsim se fe
per creure, en la malaltia, que hi ha salut,
en la freda indiferència, que hi ha bondat,
en el fragor de la guerra, que hi ha pau,
en la foscor de la mort, que venç la vida.

No em donis més fe de la que puc suportar
sense perdre el seny,
no et demano signes celestials, missatges
ni aparicions, en tinc prou amb el teu evangeli.

Et demano, això sí, prou fe
per no perdre l’esperança,
per viure confiat en la teva promesa,
per caminar encara que no vegi la meta,
per buscar sempre la teva empremta
i l’espurna de bondat que queda
en mi i en cada ésser humà.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Senyor, et donem gràcies pel do de la fe

Massa sovint ens sentim cofois dels nostres èxits
sense adonar-nos que tot és un regal del teu amor.
Per això, quan les nostres seguretats trontollen,
ens envaeix una profunda desesperació.

Ens sentim desemparats,
prenem consciència de les nostres limitacions
i de la nostra incapacitat
per portar a bon port la nau de la història.

Ens oblidem de tu,
del que has fet per nosaltres,
de com ens estimes.

Volem ser autosuficients.
Preferim viure enganyats
i creure que no et necessitem,
però aquesta mentida ens porta a un carreró sense sortida.

En canvi, quan creiem,
quan ens deixem portar per la fe,
ens sentim segurs encara que
visquem immersos en una tempesta.

Ens sentim com infants
en els braços del seu Pare,
ens sentim acollits, estimats, acceptats.

Senyor, guareix-nos de l’orgull
que no ens deixa veure el teu amor.

Dona’ns la fe que necessitem
per poder seguir endavant.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret