Massa sovint ens sentim cofois dels nostres èxits
sense adonar-nos que tot és un regal del teu amor.
Per això, quan les nostres seguretats trontollen,
ens envaeix una profunda desesperació.
Ens sentim desemparats,
prenem consciència de les nostres limitacions
i de la nostra incapacitat
per portar a bon port la nau de la història.
Ens oblidem de tu,
del que has fet per nosaltres,
de com ens estimes.
Volem ser autosuficients.
Preferim viure enganyats
i creure que no et necessitem,
però aquesta mentida ens porta a un carreró sense sortida.
En canvi, quan creiem,
quan ens deixem portar per la fe,
ens sentim segurs encara que
visquem immersos en una tempesta.
Ens sentim com infants
en els braços del seu Pare,
ens sentim acollits, estimats, acceptats.
Senyor, guareix-nos de l’orgull
que no ens deixa veure el teu amor.
Dona’ns la fe que necessitem
per poder seguir endavant.