Senyor, que no et deixem passar de llarg
pel camí de la nostra vida.
Que les distraccions, les ocupacions,
la nostra curta mirada per les coses immediates,
no ens apaguin mai el desig de veure’t,
de sortir al teu encontre;
de buscar-te, parar, alçar els ulls
i fer possible l’encontre.
Gràcies perquè qui es troba amb tu,
no roman igual.
prou sabem que hi ha mirades
que canvien la vida,
i tots, d’una manera o d’una altra,
som fills de les mirades que hem rebut.
Gràcies, Senyor, per tots els noms i rostres
que, per voluntat teva,
s’han creuat o fan ruta amb nosaltres
i ens són testimoni de la teva presència.
Gràcies, Senyor, perquè tu mateix
ens animes a cercar, a trucar, a insistir...
Verbs que ens mouen
a no romandre a l’espera passiva,
sinó en acció, en clau de salvació.
Augmenta en nosaltres
l’audàcia de sortir en clau de recerca
en les experiències quotidianes
del dia a dia.