Senyor, tu vas viure plenament encarnat,
arrelat al teu poble, treballant pel bé,
per la salut, per la inclusió dels pobres
i dels marginats que trobaves pel camí.
Tu vas predicar
un missatge de conversió urgent,
vas exhortar els deixebles a viure alerta,
a optar pel Regne sense diferir la decisió.
Tu et vas enfrontar
als límits de l’experiència humana,
vas patir l’odi i la violència,
com si tot el mal del món
s’hagués enfocat en tu,
i vas passar per la mort.
La teva resurrecció ens obre un nou horitzó,
depassa els límits estrets de la vida humana.
Això ens forneix una esperança indestructible
i posa al seu lloc tantes coses
que no són sinó falsos absoluts.
Gràcies, Senyor,
perquè l’esperança transcendent
em fa possible estimar amb llibertat,
arriscar i gastar la vida sense recança,
fer amb confiança el poc que puc
i posar la mirada en el tot que de tu espero.