Diumenge IV d'Advent

Cicle: 
C
Temps: 
Advent
Domingo, 19 Diciembre 2021
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat

Ja en vigílies de Nadal ens trobem amb textos de gran fondària que ens assenyalen el sentit de l’arribada de Jesús el Messies.

Sempre en tots els escrits de qualsevol idioma cal saber en quin gènere literari s’està parlant. Posem per exemple: hi ha un accident a la carretera i una noia mor. Aquest fet l’explicaran en formes molt diverses un testimoni visual, un periodista, un poeta, un atestat policial, un novel·lista, un amic de la noia a la mare, un mestre als seus petits alumnes... Tots parlen d’un mateix fet però les explicacions són absolutament diferents.

La Paraula de Déu en la Bíblia ens arriba en gèneres literaris diversos que en ocasions podrien fins i tot semblar contradictoris. Els evangelis de la Infantesa de Jesús són del gènere literari nomenat teologia narrativa. Els relats, siguin fets reals, siguin simbòlics, siguin amb fonament històric, ens aporten un missatge. Aquesta és la intenció dels evangelistes: comunicar-nos el missatge de Jesús Fill de Déu, Encarnat, Salvador.

La noia Maria de Natzaret ha respost a l’àngel amb rel seu Fiat. I tot seguit ella es posa a practicar el seu fiat: se’n va a una regió muntanyosa on l’evangelista s’avença a parlar-nos del Precursor, Joan Baptista. L’encontre entre Elisabet i Maria provoca una gran alegria. Elisabet sent com el petitó de les seves entranyes li fa saltirons d’alegria. Aquí Lluc ens està assenyalant el fet crucial del baptisme de Jesús al Jordà. El Senyor en sortir de l’aigua se sentiria ple de l’Esperit Sant i de l’amor del Pare: “aquest és el meu Fill estimat. Escolteu-lo.

Maria visita Elisabet a la zona muntanyosa d’Hebron. Les muntanyes a la Bíblia acostumen a ser lloc de trobada i manifestació de Déu. Recordem el Sinaí, l’Horeb, el Tabor... Aquí el fillet d’Elisabet es troba amb el de Maria i salta d’alegria.

Elisabet en rebre a Maria sent dins seu l’impuls de l’Esperit Sant i es posa a cridar tant fort com pot: ets beneïda entre totes les dones i beneït és el fruit del teu ventre. La mareMaria i el fill Jesús son benediccióper a tots nosaltres.

Maria la beneïda entre les dones. Totes les gràcies femenines, tota la dedició en família, tota la tendresa, tota la fidelitat de les dones del nostre entorn, tot és un reflex preciós de Maria la mare del Jesús petitó que s’està fent a les seves entranyes, el fillet que ha de ser benedicció d’amor i d’esperança, de joia, de pau i de salvació per a tots nosaltres.

Però Elisabet no para: inspirada per l’Esperit Sant dirà a la Maria: Feliç tu que has cregut!. Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.

“Feliç tu que has cregut”: és un homenatge a tots els homes i dones que es refiaran de la Paraula i creuran. Felices totes les dones i tots els homes que durant vint segles han cregut en Jesús el Fill de Maria, que s’han dedicat a Ell i per Ell han donat la vida.

I què és això de creure? Mireu, en català la paraula creure ens hi ajuda. Quan la mare o el pare ens deien: els nens han de creure, no deien solament que ho sabéssim sinó que a més de saber-ho ho havíem de practicar. La fe cristiana és una actitud de confiança en la persona de Jesús, una actitud amorosa i agraïda que fa actuar.

Feliç tu! Aquesta és la primera benaurança de l’Evangeli i que engloba totes les benaurances que Jesús va promulgar en una muntanya.. Maria seria la primera i definitiva benaurada: des d’ara totes les generacions em diran benaurada.

El fiat de Maria ens predisposa a escoltar i assimilar el gran fiat de Jesús en venir al món (segona lectura): Crist deia a Déu quan entrà al món:No voleu oblacions i sacrificis, però m’heu format un cos; per això us dic com està escrit de mi en el Llibre: Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat. I al final, a Getsemaní: que no es faci la meva voluntat sinó la vostra.

I el mateix Jesús ens ensenyarà a dir com ell en el Parenostre.: Facis la vostra voluntat aquí a la terra com es fa en el cel.

La Visita de Maria a Elisabet és tot un poema d’esperança, de joia i agraïment. És una bona proposta bíblica per a la recta final de l’Advent.

Que de la mà de Maria

intensifiquem l’esperança, la joia i l’agraïment.

Tipus recurs pastoral: