Diumenge IV de durant l'any

L’amor és el més gran!

Les lectures d’avui fan pensar molt. O te les prens seriosament o millor que no en parlis. Aquest és el pensament que m’he fet després de reflexionar-hi avui. I m’han revingut les paraules del Papa Francesc el dimarts passat en el dia de la conversió de Sant Pau: moltes homilies són abstractes i en comptes de despertar l’ànima l’adormen... per això qui predica, si us plau, és el primer que ha d’experimentar l’avui de Jesús per això poder-ho comunicar en l’avui dels altres. I si vol fer classes, conferències, que ho faci en un altre lloc...

No és estrany que Francesc estigui empenyent l’Església vers un sínode de conversió per a capgirar moltes coses en línia d’evangeli. Bé, ja m’estic sortint del paper.

Sant Pau en el seu intent de redreçar el sentit de comunió en la seva estimada comunitat de Corint, acaba dient: La fe, l’esperança i l’amor subsisteixen, però de totes tres l’amor és el més gran. És el final de l’himne sublim sobre l’amor, una de les pàgines més punyents de l’apòstol Pau. T’invito a rellegir, meditar i contemplar aquest text que trobem en la 1ª Corintis 13, 1-13.

I això per a poder llegir amb més fondària el text de l’evangeli i el seu entremès, la missió de Jeremies.

Jeremies, prefigura el Messies Jesús de Natzaret en l’acompliment de la seva missió.

De jove sent la crida de Déu a predicar al Poble la conversió començant per les autoritats i els més influents. Serà una tasca duríssima que ell haurà d’acomplir enmig de tota mena d’enfrontaments i de maltractes. Déu li digué: “Avui en faig de tu una muralla inexpugnable, una pilastra de ferro, una muralla de bronze que resistirà contra tot el país: contra els reis de Judà i els seus governants, contra els seus sacerdots i contra el seu poble; t’assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per a alliberar-te”.

Ell comptava amb la força d’un Déu que mai l’abandonaria, un Déu que se l’estimava tendrament, un Déu- Amor.

“Tu m’has seduït, Senyor, i jo m’he deixat seduir”. Aquest tendre clam de Jeremies pot trobar un ressò en el salm 70 que resem avui en l’Eucaristia:

En vós m’emparo, Senyor, que no en tingui un desengany.
Deslliureu-me i traieu-me del perill, Vos que sou bo, escolteu i salveu-me...
Vos sou la meva esperança, Déu meu, he confiat en vós des de petit.
I encara avui us proclamo admirable.

L’Evangeli d’avui és continuació del diumenge anterior. Jesús a la sinagoga de Natzaret acaba de llegir el text de la missió profètica d’Isaïes, plega el rotlle i diu: tot això que acabem de llegir, avui s’està acomplint en mi. Ells haurien esperat un messies d’alta volada, alçat contra l’imperi romà i llibertador del poble, i en canvi Jesús, en boca d’Isaïes, es dedica a la gent de baix nivell, als desvalguts, els cecs, els coixos, els presos, els oprimits i anuncia un nou temps d’alliberament, de justícia i pau per a tots. Tot un clam de l’amor alliberador.

Reacció dels oients a la sinagoga de Natzaret:

* Tothom ho comentava estanyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia.

 Jesús provoca estranyesa i admiració. Això passa també avui en homes i dones cristians plens de raó i de gràcia que molta gent admira sense entrar més a fons en el missatge.

* Deien: No és el fill de Josep, aquest?

Però comença la sospita: aquest Jesús veí nostre de tota la vida ja sabem qui és, què pretén ensenyar-nos ara! Els ha mancat preguntar-se si veritablement aquest fill del fuster no estarà aportant quelcom de nou, de misteriós, de sublim en relació amb el profeta Isaïes.

Les aparences i les etiquetes que ja tenim posades sobre algú també ens poden obcecar per a no entrar més a fons i descobrir en aquesta persona uns valors, una riquesa interior, una oportunitat de descobertes importants.

* Ell els afegí: No hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal.

Aquí l’evangelista entra en un tema de fons: el missatge messiànic és ofert al poble d’Israel però aquest el refusa. En canvi s’obrirà pas més enllà dels límits tancats i excloents. El missatge arribarà als pobles pagans i serà acollit amb joia.

Jesús s’hi posa fort i els recorda dos casos dels antics profetes Elies i Eliseu: la viuda de Sarepta, pagana que acollí a Elies i Naaman el leprós de Síria que Eliseu Guarí de la lepra.

* En sentir això tots els presents a la sinagoga s’indignaren i el dugueren cap a un single per a estimbar-lo.

De l’admiració, s’ha passat a la sospita i de la sospita a l’odi mortal. Penso en tants i tantes de tots els temps, persones fidels, acollidores, plenes d’amor que foren mal interpretades, odiades i portades al martiri. També en els nostres temps. I d’alguna manera també succeeix entre nosaltres quan, tot i la netedat de cor i la generositat, són escarnits, maltractats i fredament difamats, també per mitjans de comunicació social.

Jesús ens ha passat al davant: amb arguments d’amor i alliberament va ser mal interpretat, perseguit, maltractat mort a la creu. Fou el camí vers la Pasqua de Resurrecció i la vinguda de l’Esperit Sant.

Així el profeta Jeremies, l’Apòstol Pau i Jesús de Natzaret ens menen pel camí d’un amor incondicional en resposta a l’amor d’un Déu Pare-Mare que ens estima, confia en nosaltres, ens envia i ens dona la seva força.

* Però Jesús se’n anà passant entremig d’ells.

 És el punt i final de l’aventura de Jesús a Natzaret. Ell sense estridències es desfà dels seus perseguidors per a seguir endavant EN L’ACOMPLIMENT DE LA SEVA MISSIÓ.

Doncs, endavant nosaltres, de la mà de l’artista Lluc.