Diumenge VII de durant l'any

Sigueu compassius com ho és el vostre Pare

Us adoneu que l’Evangeli cada diumenge pica fort? Com a mínim ens fa reaccionar... i amb l’ajuda eficient i discreta de l’Esperit Sant va dibuixant la nostra vida.

¿T’has trobat mai amb alguna persona o alguna gent que t’hagi humiliat, que t’hagi calumniat, que t’hagi creat problemes greus? Per altra banda persones que et volen bé t’han suggerit: oblida, perdona... Doncs Jesús diu: “estima els enemics”.

Potser serà bo que posem la nostra ment en blanc i ens hi obrim a la mentalitat de Jesús. Ell sap molt bé que allò que ens proposa no té sentit per al mon ni tampoc per a nosaltres. Doncs ell hi troba el sentit el en l’amor fidel del Pare, un amor que en Jesús es tradueix fins a l’extrem d’estimar a aquells quer l’odien, el persegueixen i no paren fins a portar-lo a la mort.

Així ell té autoritat per dir-nos-les tan gruixudes com aquestes:

-          Estimeu els enemics.

-          Feu bé als qui no us estimen.

-          Parleu bé dels qui parlen malament de vosaltres...

Nosaltres ens ho creiem perquè Jesús ens ho diu, però a l’hora de la veritat ja veiem com ens va...

Per a fer-nos reaccionar Jesús no ens posa arguments de psicologia ni de antropologia, ens fa mirar cap al seu Pare i Pare nostre. El Pare que amb el seu cor maternal/paternal sap esperar i acollir amorosament, sense retrets, el fill que tant l’ha fet patir. En la nostra actitud de perdonar i estimar els enemics, el Senyor ens percep com a imatge i similitud seva, com a fills seus: ens diu, “Llavors sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents”.

Amb aquesta mirada de fills els màrtirs veien els seus enemics com a germans, els perdonaven, els estimaven. Penso doncs que no és tan difícil perdonar i estimar els qui ens volen mal si la nostra referència primera és el Pare del que ens sentim perdonats i estimats i de Jesús que ha donat la vida per nosaltres.

Les paraules de Jesús se’ns fan properes per la forma en què s’adreça als deixebles: a vosaltres que m’escolteu jo us dic, estimeu els enemics...

Potser no ens sigui fàcil trobar enemics; vivim pacíficament amb les persones del nostre entorn. Aquí, com en els salms, podem sentir com a nostres, tantíssimes persones que arreu del món són víctimes de l’odi, sota l’enemistat dels qui els oprimeixen, els fan patir misèria, els fan guerra, els foragiten de casa, els maten. Ens posem en el seu lloc i preguem, en nom d’ells, pels seus enemics.

També, com Església que som, sentim sobre nosaltres una insidiosa i cruel persecució quan ens veiem assenyalats, sigui per maldats comeses de persones batejades, sigui també per sospites i mentides calumnioses divulgades en els mitjans. Jesús ens demana de no confondre el pecat amb el pecador; és com la mare que té un fill malalt, ella està contra la malaltia del seu fill però no contra seu fill malalt. També aquí som cridats a perdonar i fins i tot a estimar.

Punt i final? Deixeu-me encara tibar una mica més del fil: ¿Has pensat que dins teu, formant part de tu mateix, hi ha l’enemic que burxa i no et deixa en pau? No em refereixo a res diabòlic. Podria ser la no acceptació de tu mateix sobre algunes reaccions teves, sobre la teva història no sempre gloriosa, potser amb un complex de culpabilitat o d’inferioritat o de poca capacitat en progressar... Si això t’inquieta és que tens l’enemic dins teu. Obre els ulls, tot això en el fons del teu ser no ets tu. No ho voldries. És el teu “mal ego ” que et fa recargolar-te dins teu. Saps què? Et proposo d’aturar la guerra, d’acceptar-te tal com ets, de reconciliar-te amb tu mateix, d’estimar-te. Així és com ho fa amb tu el Pare del cel. Aquí t’espera el Senyor per a que retrobis la pau. Tot, tot! és a les mans del Pare. Deixa’l fer. Deixa’t estimar, i en aquest amor estima’t a tu mateix. Aquí és on trobem pau, alegria, amor... fruits de l’Esperit Sant, aquí és on sorgeix la capacitat de perdonar els enemics i de ser llum per a tots germans, tal com Crist els estima.

Bon diumenge de l’amor als enemics.