Diumenge IV de Quaresma

Jo soc la llum del món

Ja anem veient per on va la catequesi baptismal que flueix de l’Evangeli de Joan. En la Pasqua ens hem de trobar de ple amb Jesús, el Crist Vivent, Font d’aigua viva, Llum del món, Vida de la nostra vida.

Assedegats de molts afanys que no apaguen la set, enfosquits en la tenebra que ens barra els horitzons, atuïts en el pecat que ens enfonsa, Jesús surt a l’encontre i se’ns mostra com la Font, la Llum, la Vida.

Ell diumenge passat teníem en Crist Ressuscitat la Font d’aigua viva, avui tenim en Ell la llum del món.

Ens farà bé de rellegir detingudament tot el relat entre Jesús, l’home cec, els deixebles, els fariseus, els familiars, la gent...

Aquí intentarem endinsar-nos en el procés interior de l’home cec i en Jesús que li surt a l’encontre.

Un home cec, marginat, sense relació social... Els deixebles pregunten a Jesús qui és el culpable d’aquesta dissort. El Mestre els diu que res d’això: és perquè es revelin les obres de Déu... i acaba dient: jo soc la llum del món.

L’home cec de l’evangeli sent la veu càlida i el tacte guaridor de Jesús a qui no coneix. El Senyor escup a terra, amb el fang li ungeix els ulls i li diu: ves a la piscina de Siloè i renta’t-hi. L’home se’n hi va, es renta i comença a veure-hi.

Atenció als símbols :

- La unció als ulls del cec Jesús la treu del seu interior en combinació amb la terra que trepitgen.

- La guarició es realitzarà pel contacte amb l’aigua de Siloè que neteja i dóna vida. Siloè significa “Enviat” tal com apunta l’evangelista.

Ben aviat corre la veu dels fets i el nostre bon home, tant feliç de veure-hi, es troba amb els comentaris i la tafaneria de la gent, i finalment amb l’enverinada malícia dels fariseus que se li enfronten en nom de la llei religiosa.

En recobrar la vista, a l’home se li il·lumina el cor i la vida. Esdevé testimoni humil i coratjós enfront als fariseus que s’han tancat en banda davant l’evidència. L’opressió obstinada dels mestres de la llei no el farà tremolar i finalment es trobarà que el fan fora de la Sinagoga.

Notem que quan aquest Evangeli es va escriure, les comunitats judeocristianes ja havien passat pel tràngol de ser excloses de les sinagogues.

Jesús en saber-ho sortí a l’encontre del cec guarit i s’establí entre els dos un entranyable diàleg. El Senyor se li manifestà i l’home respongué: ”Hi crec Senyor” i l’adorà.

La foscor absoluta s’ha convertit en la Llum pasqual de la unió amb el Crist.

Aquesta ha estat la meva lectura des del cor de l’home cec obert al misteri de Crist.

Si començo a llegir en el cor de Crist veig:

- Ell passa al davant en fer-se trobar. El cec no li ha demanat. Jesús porta la iniciativa, surt a l’encontre i salva. És el seu amor salvador que passa al davant.

- Quan el bon home es troba acorralat pels santons de la llei i refusat per sempre, Jesús torna a prendre la iniciativa, li surt novament a l’encontre. És el seu Amor salvador que passa al davant.

- En les nostres foscors Ell no ens deixa sols. Ens dona la mà, ens obre els ulls, ens il·lumina el cor i ens envaeix amb el seu Amor Pasqual.

Jesús ha ungit els ulls del cec i aquest ha vist la llum. La unció del Crist ha marcat una vida.

En les nostres cegueses Jesús no ens deixa sols, ens surt a l’encontre ens il·lumina i de nosaltres en fa llum, la seva Llum: en la unció del Crist esdevenim llum en el món.

Una llum que es manté encesa i que es comunica gràcies a l’impuls de l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant.