Diumenge de Pasqua de Resurrecció
Per què busqueu entre els morts aquell que és viu? AL·LELUIA!
Tots quatre evangelistes ens havien relatat acuradament, i sense estalviar-se crueses, la Passió i Mort de Jesús. Els hem pogut escoltar durant la Setmana Santa i sobre tot el Divendres Sant, a l’evangeli de Joan.
Ara tots quatre evangelis entren de ple en el gran esdeveniment de la Resurrecció del Senyor. Relats plens de contingut teològic tot accentuant la decepció dels deixebles i la gran alegria de retrobar-lo Ressuscitat. Cada evangelista pel seu cantó aporta les tradicions orals de les diverses comunitats a les que s’adreçaven. Avui tenim el relat de Joan en què María Magdalena fou el primer testimoni.
El diumenge Maria Magdalena se’n anà de matí quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre.
- Una dona, antiga pecadora, serà l’escollida com a primer testimoni pasqual de la Resurrecció del Senyor.
- Quan encara era fosc. Assenyala a la profunda tenebra que engloba de ple el món ensorrat dels seguidors de Jesús.
- Se’n anà de matí al sepulcre. Quan tothom havia restat com glaçat amb els fets de la passió i mort del Mestre, ella segueix estimant coratjosament i tira endavant.
- Veié que la pedra havia estat treta. Ellano sap com ha sigut però tot seguit dona un nou pas:
Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant. El problema és seriós però no s’encongeix, sinó que se’n va ràpid a trobar els deixebles Pere i Joan.
- “S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat”. El sepulcre és buit i el cos del Senyor està desaparegut. Ella és la primera en viure els nous fets.
- Corrien tots dos junts però l’altre deixeble s’avançà. El més jove hi arriba primer però, feta una primera ullada des de fora, dona pas a Pere, el que Jesús havia assenyalat com al coordinador dels creients.
I ja sabem els detalls: Pere entra i veu aplanat el llençol d’amortallar i el mocador del cap lligat en el seu lloc
- Llavors entrà també l’altre deixeble... ho veié i cregué!
Què veié? Veié el mateix que Pere, però en el deixeble jove hi ha una mirada neta, la del deixeble confiat, intuïtiu, amb un cor de penetració profunda entorn a tot el que ha anat sentint i veient en la persona del Jesús; capta en un instant la grandesa del moment: ho veié i cregué.
I l’evangelista comenta: fins aquell moment encara no havien entès que, segons les escriptures Jesús havia de ressuscitat d’entre els morts.
Tot seguit l’evangeli de Joan ens explica l’aparició de Jesús a Maria Magdalena davant el sepulcre buit. No ens ho podem perdre (Joan 20, 11-18) i les aparicions als dos d’Emmaús el mateix dia, i a tota la colla dels dotze.
La nostra celebració pasqual ens omple veritablement la vida si tenim la mirada neta del deixeble jove, el cor confiat, oberts a la intuïció, amb atenció contemplativa...
I ben connectats amb les paraules pasquals de Pau als colossencs:
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de DÉU.
I als Romans: Pel baptisme immergits en el Crist mort, emergim amb ell a una vida nova.
Antífona del salm:
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,
alegrem-nos i celebrem-lo.
BONA PASQUA!