Diumenge II de durant l'any

“Mireu l’Anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món”

Us sona aquesta expressió? Ens ho diu el celebrant cada vegada que estem a punt de combregar, i nosaltres ho repetim tres vegades.

“Joan veié que Jesús venia, digué: Mireu-lo, és l’Anyell de Déu, el qui pren damunt seu el pecat del món”.

* “L’Anyell de Déu”.  Ve de lluny, fa uns 3300 anys, quan el poble d’Israel esclau dels egipcis fugí cap a la llibertat. Es feu per famílies un sopar d’urgència en què menjaren un anyell. Ben nodrits, i a la llum de la primera lluna plena de primavera, fugiren d’Egipte cap a la  llibertat. Des de llavors “l’anyell” ha estat  signe i emblema de llibertat i de salvació.

El Baptista assenyala Jesús com a l’Anyell pasqual, signe i causa de la nostra salvació, víctima immolada per a donar-nos vida.

* “Que pren damunt seu el pecat del món”. El profeta Isaïes havia escrit:

Ell quan era maltractat s’humiliava i no obria boca com els anyells portats a matar. Ell era malferit per les nostres faltes. (Isaïes53, 5.7).

 - L’Anyell de Déu, víctima, nodriment, alliberador, salvador.

Aquest fragment és com un titular de tot l’evangeli, en assenyalar a grans trets la identitat de Jesús.

- Ell Precedeix a Joan en el temps. “Abans que jo, ell ja existia”. Està dient que Jesús transcendeix en el temps. “Jesús és la Saviesa, la Paraula de Déu encarnada: “La Paraula ha estat sempre en Déu, era Déu... En ella hi havia la Vida i aquesta Vida era la Llum dels homes”.

- l’Esperit Sant s’ha posat sobre Jesús. El Baptista ho ha vist i en dona testimoni

- Així com Joan batejava amb aigua, Jesús ens bateja en Esperit Sant.

- Jesús és el Fill de Déu. El Baptista acaba dient: Jo ho he vist i dono testimoni de que “Aquest és el Fill de Déu.

UN dia en la Transfiguració, se sentirà la veu de Déu: “Aquest és el meu Fill, l’estimat. Escolteu-lo”.