Diumenge VI de durant l'any

Gràcies perquè la lectura de la teva paraula
és una escola on s’aprèn
el teu llenguatge de Pare.

Gràcies perquè aprenem amb Tu
que, molt sovint, perdre
és la clau per aconseguir el guany més gran,
i que fer-nos petits
ens permet pujar muntanyes inabastables.

Gràcies perquè en el gest de desprendre’ns
del que ens sobra
trobem l’espai i el silenci necessari
perquè parli en les nostres vides
l’agraïment per tant rebut,
gratuïtament, sense esperar res a canvi.

Gràcies per recordar-nos
que moltes vegades el primer pas per a ser feliç
és aturar-nos, i reorientar-nos;
demanar poc pel camí, donar molt i deixar anar.
Potser és l’únic que ens fa falta,
ja que moltes vegades pensem trobar la felicitat
en els focs artificials,
però està amagada en la calma.

Ens demanes que ens cuidem més
els uns dels altres
i que no caiguem en la trampa de l’odi,
que ens aclapara la mirada.
És cert que hi ha dificultats,
i a voltes la nit és tot el que tenim,
però sabem que Tu ens esperes en l’obscuritat
i ens reps en una abraçada.

Gràcies perquè ens recordes que ser pobre
no està sols en  el no posseir,
sinó en el fet de tenir una ànima d’infant,
humil i atenta al dolor de l’altre.
Aquí radica l’autèntica benaurança.

Senyor, que confiem en les persones
en la mesura que poden respondre.
Que no les obliguem a ser déus
quan són tan humanes com ho som nosaltres.

Que gravem a foc en el nostre cor
les paraules de sant Pau:
Senyor, la teva resurrecció és el fonament
de la nostra fe i la raó de l'Eucaristia.
Fes-nos creients, Senyor.

Senyor, dóna'ns fam i set de justícia.
Que davant la incomprensió
no amaguem les nostres creences
i que siguem sensibles davant la mort i el dolor.

Senyor, la felicitat que promets a l'evangeli
es fa realitat ara i aquí.
Fes que comprenguem
que la vera felicitat és fruit de l'amor.

Senyor, ajuda'ns a comprendre
que l'amor, l'amistat, la solidaritat,
la proximitat i l'esperança
no s'assoleixen pas amb diner.
Són quelcom gratuït
que es dóna sense esperar-ne res a canvi.