La parròquia celebra la festa de sant Antoni Maria Claret

Com cada 24 d’octubre, festa de sant Antoni Maria Claret, la nostra parròquia ha celebrat la festa del seu patró. Enguany ha coincidit amb la clausura del bicentenari del naixement del P. Claret.

Cap el vespre, i malgrat ser un dia feiner, ens hem congregat un bon nombre de feligresos per celebrar l’Eucaristia, que ha estat presidida pel Sr. bisbe Joan Piris, i concelebrada per sis sacerdots: l’arxiprest de la “Perifèria”, Mn. Joan Jové; els quatre claretians que serveixen la parròquia: P. Nemesi Solà, P. Lluís Vila, P. Josep M. Viñas i P. Jaume Sidera; i Mn. Daniel Turmo, Secretari-Canceller del Bisbat. 

L’Eucaristia, preparada amb gust i cura de tots els detalls, ha estat molt participada i com és costum en les festes especials, els joves han acompanyat els cants amb guitarres.  

En la seva homilia, el Sr. Bisbe ha glosat la figura del P. Claret, i en referència a què era la primera vegada que visitava la nostra parròquia, digué que, a ben segur, els feligresos coneixien la vida del sant millor que ell. Tanmateix, ha fet una prèdica missionera de dalt a baix. S’ha referit a l’enviament, paraula que els cristians hauríem de gravar en el nostre cor, atès que tot cristià és enviat a evangelitzar, i no com quelcom especial, sinó com a conseqüència lògica de l'ésser cristià. Quan hom se sent estimat per Jesucrist i se n’adona que això li és vida, no pot guardar-se aquest descobriment, sinó que se sent cridat a escampar-lo i a possibilitar que aquesta vida arribi a tothom. Tot batejat té el compromís d’evangelitzar, segons les seves circumstàncies. Així ho féu el P. Claret, que tot i tenir un treball qualificat i un futur prometedor, hi renuncià per seguir la crida de Déu i sempre més treballà per trobar la manera que tothom conegués el Crist, és per això que fundà la congregació dels Missioners del Cor de Maria (Claretians), i anà a evangelitzar a Cuba. El P. Claret predicà l’Evangeli en tot moment i en tota ocasió. 

El Sr. Bisbe ha agraït la vida i l’exemple del P. Claret, i ha convidat la comunitat parroquial a seguir les petjades del nostre patró i actualitzar la seva manera de fer. Ha llançat unes quantes qüestions perquè hi pensem i actuem: Què podríem fer perquè en el nostre barri de Balàfia hi hagi experiència de Jesús? En aquestes circumstàncies, què i com faria el P. Claret per escampar l’Evangeli? Això -ha dit- no és ciència-ficció, sinó fites a assolir, actuant segons un pensament del sant: «Hem de tenir un cor de fills per a Déu, per als altres un cor de mare, i per a mi mateix un cor de jutge». 

Cada representant dels diversos grups que hi ha a la parròquia ha fet una pregària, tot demanant a Déu allò que el manca per al millor seguiment de Jesús. La presentació d’ofrenes ha estat un moment especial, ja que mentre unes persones presentaven, a més a més del pa i el vi, els objectes que més identifiquen el P. Claret: el mocador de farcell, les sabates gastades (de gran significat a Lleida, perquè aquí li van canviar per unes de noves), el bastó i el bressol, el P. Jaume anava omplint de contingut cadascuna de les ofrenes.

Abans de la benedicció final, tots junts hem recitat la pregària apostòlica del P. Claret que hi ha escrita sobre una ceràmica col·locada en un lateral del temple:

¡Oh Déu i Pare meu!,
feu que us conegui i us faci conèixer;
que us estimi i us faci estimar;
que us serveixi i us faci servir;
que us lloï i us faci lloar de totes les criatures.

I, al final de tot, hem cantat l'himne al P. Claret.

En acabar l’Eucaristia hem continuat la festa amb un pica-pica, amb tot allò que alguns (bastants) feligresos hem portat de casa ja preparat, la qual cosa ha servit per conviure una estona, comentar allò que hem cregut oportú i estrènyer llaços d’amistat.  

Passada la festa caldrà posar-se a fer els «deures» que ens ha recordat el Sr. Bisbe. Feina gens fàcil donada la indiferència religiosa del moment actual. Però, il·lusió i esperança no ens hi manquen.

Conxita López Torres