Una nova parròquia

«Molts petits grups de gent, en molts llocs petits, fent moltes coses petites poden canviar el món». M’han vingut a la memòria aquestes paraules en recordar que avui tindrà lloc, a la barriada de Balàfia, la consagració del nou temple parroquial.

Aquest nou espai sagrat ocuparà una superfície reduïda amb relació a l’extensió del barri. Amb tot, la parròquia de Sant Antoni Ma. Claret, amb la seva comunitat fervent i activa, ha de ser ferment d’una vida rica en convivència, en tracte amistós, en ajuda mútua, en atenció i acolliment dels més dèbils del barri, en anunci de la Paraula de Déu i en la celebració dels Sagraments. Tothom s’hi hauria de sentir com a casa seva: estimant-la, tenint cura d’ella, preocupant-se per les seves necessitats, col·laborant. La riquesa d’un temple són els seus fidels actius i compromesos.

La parròquia de Balàfia, com tota parròquia, ha de ser, sobretot, una comunitat que prega, que aprèn a pregar i ensenya a pregar. A més d’alimentar la fe amb la pregària, ha de transmetre aquesta fe amb una catequesi apropiada. I ha de procurar que la vida dels fidels giri al voltant de l’Eucaristia, que els impulsi cap a la caritat i el servei. Ajudi les famílies perquè els pares puguin complir la seva missió educativa. Senti la necessitat de no viure tancada, preocupada només per la seva vitalitat interna, sinó oberta al barri amb les seves necessitats i legítimes aspiracions. Tingui molt present que el seu futur està en els joves i cerqui, mitjançant altres joves, fer-se present en els ambients juvenils. Mantingui un gran esperit missioner, preocupant-se del creixement del Regne a tot arreu del món.

Desitgem que la Parròquia de Sant Antoni Ma. Claret, del barri de Balàfia, esdevingui «lloc» de comunió dels creients, i alhora, «signe i instrument» de la vocació de totes les persones a la comunió; en una paraula, que sigui la casa oberta a tothom i al servei de tothom, o, com preferiria anomenar-la el Papa Beat Joan XXIII, ésser «la font del llogaret, on tothom acudeix per apaivagar la seva set».

Francesc Xavier, Bisbe de Lleida