Busquet Llucià, Joan

Dates
Naixement: 
11 de gener de 1868, a Montbui (Barcelona)
Professió religiosa: 
25 de març de 1884
Ordenació sacerdotal: 
15 d'agost de 1891
Martiri: 
25 d'agosto de 1936, a Lleida

El P. Joan Busquet va néixer a Montbui, bisbat de Vic, l'11 de gener de 1868 i va rebre el baptisme el 15 del mateix mes i any. Els seus pares es deien Josep i Maria. Un altre fill seu, Josep, fou també un claretià il·lustre, notable moralista.

Joan ingressà a la congregació claretiana el dia 8 de setembre de 1883 quan ja havia estudiat uns anys al seminari de Vic. Acabat el noviciat, va emetre els vots perpetus –i únics, no se’n feien d’altres aquell temps– el 25 de març de 1884 a Vic a mans del Rm. P. Josep Xifré. Continuà els estudis a Santo Domingo de la Calzada on va rebre el sotsdiaconat i el diaconat de mans del bisbe D. Antonio Cascajares. Va rebre el presbiterat a Lleida el 15 d'agost de 1891 de mans del bisbe diocesà Josep Meseguer Costa.

Per aquells dies va donar mostres de la seva capacitat literària i d'amor al Cor de María i a la Congregació amb un Cant Oriental que va aparèixer a Anales de la Congregació en tres breus quadres desenvolupats amb notable alè poètic. Acabava així: Amor, ardent amor al Cor Immaculat de María!!! Llaor i benedicció als fills del seu Cor Immaculat!!!

Exercí el seu ministeri en diverses comunitats. L'any 1894 va passar de Cervera a Vic com a consultor de la Comunitat i el 1899 era a Gràcia (Barcelona). De Barcelona passà com a superior a Barbastre (1900-1907) i després a Calataiud (1908-1911) amb el mateix càrrec. De Calataiud va ser destinat a Lleida, on va romandre fins al seu martiri ocupat en dues tasques fonamentals: el confessionari i la catequesi a l'església de Sant Pau, confiada a la comunitat. També sortia de tant en tant a predicar pels pobles.

Era admirable la seva paciència i interès pels nens que atenia. Se les enginyava com poda per aconseguir almoines dels benefactors quan s'acostava la festa de sant Pau, aleshores patró de l'Església i del catecisme: servien per organitzar tan bé com sabia i podia una vetlladeta o concurs de premis, als més aprofitats.

Per al ministeri del perdó el va ajudar precisament la seva ceguesa progressiva i el seu caràcter comprensiu i pacient en l'atenció als penitents.

Un company de comunitat, que va conviure uns sis anys amb ell, admirava en el P. Busquet les virtuts d'un religiós sant, principalment la humilitat i senzillesa. El seu nom era sempre precedit pel bon P. Busquet o del sant P. Busquet de part dels qui el tractaven.

Va haver de sofrir una intervenció quirúrgica en una cama per un quist maligne. El metge es lamentava de no tenir l'instrumental adequat ni cap anestèsic. El Pare Joan li va dir: -Per això s'espanta? No té un crucifix? Amb ell en tinc prou.

Va arribar la revolució de juliol de 1936. El P. Busquet va ser detingut amb un amic quan, per evitar el perill de la família que els acollia, esperava l'autobús que els portaria en un altre refugi més segur lluny de Lleida.

Ingressà a la presó ja molt avançat el mes d'agost de 1936. Malgrat les seves xacres i la seva ceguesa gairebé total, es manifestà sempre animat i serè.

El 25 d'agost, cap a les 10 del matí, fou endut al martiri amb molts altres sacerdots i religiosos. Diuen que va demanar a un milicià la seva americana. “No li caldrà. No es refredarà pas, no”. Cridà l'atenció dels milicians que formaven en la part exterior de la presó, que portessin a la mort un ancià atrotinat.

El P. Busquet demanava al Senyor que el fes digne del martiri, ja que els seus germans de comunitat l’havien rebut. Esperava la mort i es mostrava resignat a la voluntat de Déu i fins mostrava alegria. Veia aquelles circumstàncies tan difícils amb un feliç optimisme, dient que tot seria un joiós despertar.

El P. Joan Busquet era molt pacient, caritatiu, assidu al confessionari, celebrava amb devoció la santa missa, atenia els malalts i era molt estimat tant dels germans com del poble, per la seva caritat.

A la presó va portar una vida exemplar, ple d'ànim, confessant de bon grat els qui li ho sol·licitaven.