Senyor, regala’ns un silenci habitat,
on no se senti res més que la teva veu.
Ens fa mal tant de soroll que ens anul·la l’ànima.
Dona’ns el silenci per escoltar la teva Paraula,
per tastar el gust del teu pa,
on som pregària,
i poder aprendre a estimar com Tu ho fas,
amb llibertat, respecte i sense màscares.
Dona’ns la pau de la teva presència
tan necessària;
que, en la nostra obscuritat,
confiem que la teva llum no ens falta,
i puguem esperar amb una nova mirada
l’albada.
Dona’ns la fe indestructible
de saber que tot és teu,
la certesa que sempre ens acompanyes,
una serena capacitat d’entendre tot el que vivim,
sense entabanar-nos, sense fugides,
i fes-nos acceptar que tots necessitem
la teva misericòrdia infinita.
Dona’ns una ànima valenta, per reconèixer
tot el que ens passa i ens dol
d’un món massa tocat
per injustícies i mancances.
Que no sabem patir, i en el dolor ens perdem.
Augmenta la nostra pobra fe,
que se’ns gasta en el dia a dia.
Gràcies perquè quan t’escoltem en el silenci,
podem veure que encara queda molt per dir,
molt per fer,
molts rostres a reconèixer com a germans,
moltes nits per viure en confiança.
però sentim que ens estimes,
i aquesta certesa ens mou
a seguir caminant, Senyor
i ser amb Tu paraula de salvació per als altres.
