Diumenge V de Pasqua

Gràcies, Senyor, perquè cada cop
que celebrem l’eucaristia,
actualitzem la teva manifestació gloriosa
que dona sentit a la nostra existència
i a tota la creació.
Gràcies perquè aquest do teu,
requereix la disposició dels cors
a viure’l amb sentit de família
amb tota la comunitat reunida
entorn de la taula.

Estimar com tu estimes
no ens és sempre fàcil, Senyor,
però no podrem ser testimonis del teu Amor
si ens ancorem en voler seguir estimant
a la nostra manera.
Gràcies, perquè, en el senzill gest
de partir el pa i compartir-lo,
ens adonem que estimar és donar-se,
del tot, sense rebaixes ni terminis.

Gràcies, perquè ens demanes
una estima activa i diligent als germans.
Un amor nou que no sap de condicions, edats ni procedències i que esdevé sempre jove,
perquè l’estima autèntica mai no envelleix.

Gràcies per deixar-nos formar part
del teu cor amatent
que ens esperona a estimar com tu estimes.

Senyor, que l'amor
sigui el tret característic del nostre servei,
i l'amistat el lligam
que ens manté units als altres.

Senyor, que tots els qui tenen responsabilitat
a l'Església se sentin estimats
i compresos de tots nosaltres.
Que vegin que valorem el seu servei
i que tant ells com nosaltres
treballem amb la seguretat
que construïm un món nou i més bo.

Deslliura'ns, Senyor,
de l'enemistat que desfà les comunitats
i fa impossible la relació a les famílies
i en el treball.

Senyor, que durant la setmana
recordem que la transmissió de l'Evangeli
té el seu millor conducte en l'amistat
i en el bon tracte.

Senyor, volem treballar perquè l'Església
trobi el seu lloc en la nostra societat
bo i mostrant comprensió,
preocupació pels altres, diàleg sincer
i el compromís de servir tothom.

Estimar és molt bonic i fa feliç...
a vegades, quan l’altre t’ho agraeix,
quan l’altre et cau bé,
quan altres ho saben i t’aplaudeixen.

Estimar a vegades és molt difícil.
Costa pregar pels qui et crucifiquen,
costa perdonar els enemics,
costa continuar estimant quan l’amor
es gasta, es fa rutina, s’envelleix.

Així estimes tu, Jesús.
I ara ens manes que ens estimem
els uns als altres com tu ens estimes.

Sembla que demanis un impossible,
però tu est amb nosaltres per sempre
i ens comuniques el teu Esperit.
Per això, si som deixebles teus,
arribem a fer les obres que tu fas.

I així el món va caminant
cap a l’ordre i la plenitud
per als qual va ser creat.
Així un dia Déu serà tot en tots.