Gràcies, Senyor,
per la vida discreta i fecunda de sant Josep.
Els evangelistes li dediquen poques línies,
però el reconeixem en el seu silenci
i la seva estimació incondicional.
S’avança als problemes
i pren les decisions necessàries
per facilitar així la vida dels seus.
Tenir cura del pròxim,
vetllar els qui estimem,
no fugir en els perills,
obrir camins a l’esperança,
construir una llar,
regalar amb generositat el caliu necessari
per a viure en família...
són projectes als quals tots estem cridats.
I trobem en sant Josep
el model de la valentia creativa
tan necessària per a ser continuadors
de la teva obra creadora.
Ens fan molta falta models de vida com el d’ell;
gent comuna, allunyada de tot protagonisme,
exercint la paciència, sembrant corresponsabilitat
amb una generositat que no espera més resposta
que el bé de l’altre, la seva felicitat.
I és així com, senzillament,
esdevenim col·laboradors
del teu Regne, compromesos amb el món,
llauradors d’esperança.
Gràcies, Senyor,
per la vida de tants homes i dones,
que discretament, sense sortir en les notícies,
fan el bé amb diligència i joia,
lluiten per la justícia
i tracten amb tendresa i respecte a tothom.
Persones que tenen cura de l’entorn,
i treballen amb l’audàcia necessària
que requereix cada situació
perquè estimen de veritat
el teu projecte de salvació.