Senyor, concedeix-nos entranyes de misericòrdia,
com les teves, de pare i mare.
Aguditza els nostres sentits;
afina’ns la mirada i predisposa el nostre cor
a no passar de llarg, a no donar la volta,
a no fer-nos els sords ni els cecs,
com si no poguéssim fer res.
Senyor, empeny-nos
a regalar gestos de tendresa,
a ser solidaris i tolerants.
Que no oblidem que també nosaltres
som fills petits, a voltes desvalguts.
Vols que ens gastem en temps, en diners i ens dons
per ajudar i fer el bé als altres,
sense que caiguem en l’orgull
de decidir si ho mereixen o no,
sinó que vols que ho fem
perquè ens commou i ens fa mal la seva sort.
Ens demanes un amor concret:
al qui ens fa perdre la paciència,
al qui sempre ens interromp,
al qui fa comentaris fora de lloc,
al qui ens demana temps d’escolta
per repetir-nos un altre cop la mateixa història,
al qui plora i no sabem com consolar,
al qui no entén res, ni tampoc s’atura a pensar,
al qui actua sense seny,
al qui ens treu de polleguera...
Aquests són els nostres pròxims,
amb noms, rostres
i moltes cures a posar en marxa per part nostra.
Que no ens cansem d’estimar, Senyor.
No ens permetis que ens cansem.
