Pare, gràcies per acomplir les teves promeses
anunciades a través dels profetes.
Malgrat el nostre pecat,
no ens has deixat a mercè dels nostres errors,
com les fulles seques que se’n du el vent.
Tot i el teu poder i reialesa,
has obert el cel i t’has abaixat
per rescatar els homes de la mort.
Ets un Déu gelós del teu poble
i no abandones la vinya que has plantat.
Per això has enviat el Fill unigènit,
el teu ungit sobre qui reposa la teva mà.
Ell és la nostra salvació,
l’esperança per redimir-nos del mal.
No volem estar adormits quan vingui a visitar-nos.
Si estem amatents, et veurem en la realitat
que ens envolta:
en els infants, els malalts, els desvalguts,
els amics, els companys de feina,
la família o la comunitat.
Que el teu Esperit ens desvetlli
per tal que et reconeguem
quan vinguis a visitar-nos.