Senyor Jesús: de vegades em sento
com aquell cec de naixement,
totalment desorientat, tancat en el meu món,
ple de pors i desconfiances
davant una realitat i unes persones
que no puc percebre o que deformo
segons els meus interessos o les meves pors.
Ajuda’m, Senyor,
a adonar-me d’aquesta situació
i a tenir el desig de sortir-ne, de veure-hi clar.
Perquè tal com vas denunciar dels fariseus,
a vegades crec que no soc cec,
que m’hi veig perfectament
i encara pretenc fer de guia a d’altres
que jo considero que estan cecs.
Veig l’estella que tenen als ulls
i soc incapaç de veure
la biga que tinc als meus.
Senyor, fes que hi vegi!
no només amb la vista corporal,
capaç de veure l’aspecte exterior,
sinó amb els ulls del cor
que veuen el que és essencial.
Només tu, Senyor, pots obrir-me la mirada
per fer-la semblant a la teva.
Voldria veure les coses i sobretot les persones
com tu les veus: com a fills i filles del Pare,
amb una immensa capacitat d’amor i de vida.
Voldria veure’m a mi mateix com tu em mires,
com el teu germà estimat,
cridat a compartir la teva vida i missió,
tot i els meus defectes i pecats.