Senyor, Jesús,
tu un dia vas preguntar als teus deixebles:
«Qui diu la gent que soc jo?»,
i de forma més directa:
«I vosaltres, ¿qui dieu que soc?».
Des d’aleshores la gent i cadascú de nosaltres
hem intentat amb diversos noms
expressar el misteri de la teva persona,
que cap d’ells no pot expressar del tot.
No ens demanis cap resposta
apresa del catecisme,
sinó una que ens surti del cor,
que respongui al que realment representes
per a cadascú de nosaltres,
com Joan Baptista: «Jo ho he vist,
i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu».
Ell també et va presentar com «l’anyell de Déu
que pren damunt seu el pecat del món».
Ens impressiona aquesta confessió de fe.
Tu no vas ser només el bon pastor,
sinó que també et vas identificar
amb nosaltres, els anyells,
i no només t’has fet un de nosaltres,
assumint la nostra condició,
sinó que has carregat amb el nostre pecat,
n’has estat una víctima.
Però la teva immensa capacitat
d’amor i de perdó
ha guarit els nostres cors perversos
i els ha obert a la vida i l’esperança.
Gràcies, Senyor Jesucrist,
Anyell de Déu, Fill del Pare!