Homilies

Jornada de portes obertes

1. Avui l’església ens convida a una jornada de portes obertes… al misteri de Déu. De la Santíssima Trinitat. Apassionant. Tenim un full de ruta que tots ja coneixem: el Crec en un Déu. I un guia excepcional: el Noi de la casa, que en sap un niu, Jesús. Som-hi, doncs.

Tots ens sentim units en un mateix esperit

1. Avui fem el cim de la Pasqua que ha durat 50 dies: Pentecosta. Durant aquest període –i encara després!– Jesús ressuscitat s’aparegué a la comunitat que malvivia entre la por i l’esperança, amb les portes tancades i barrades. Rebeu l’Esperit Sant... els digué Jesús el vespre de Pasqua.

Com que el Pare és AMOR, només hi pot connectar el qui l’estima i se’n sent estimat

1. Després de sentir el que hem llegit a l’evangeli, l’apòstol Judes Tadeu, pregunta a Jesús: Què ho fa que et manifestis a nosaltres i no pas al món? I Jesús li fa: perquè el món no m’estima ni fa cas de les meves paraules. En canvi, el qui m’estima i em fa cas, el meu Pare l'estimarà i hi vindrem a fer-hi estada.

Si vivim units a Jesús farem les obres de Jesús

1. La comunitat de Jerusalem era una comunitat dinàmica, molt oberta: hi havia jueus de tota la vida i jueus de religió però de llengua diferent. Però no tots se sentien tractats de la mateixa manera: gelosies o incomprensió. Se’n queixaren als apòstols. Només els calia aquesta. S’ho rumien i ho parlen amb la comunitat. Ells no ho poden pas fer tot. Potser es recordaren de Moisès al desert.

Jesús és el Pastor que vetlla per nosaltres

1. Avui sortosament fruïm d’un grau de llibertat envejable. O així ens ho pensem. En parlem tant que gairebé ens ho creiem. Llibertat en el vestir? i la tirania de la moda? Llibertat d’opinió? Però compte amb el que dius. Llibertat d’estimar? Ui, ui, ui! Si et declares cristià o del partit contrari, vigila.

Anuncieu a tothom que el Pare ens estima i compta amb nosaltres

1. Aquell diumenge de la primera pasqua se semblava una mica al nostre diumenge. O potser és el nostre el que se sembla a aquell primer. Ens hem aplegat ací com els apòstols i els primers creients al cenacle. Potser fins i tot compartim la mateixa sensació de por o de fer el ridícul.

Germans, heu ressuscitat juntament amb Crist!

1. S’han endut el Senyor i no sabem on se l’han endut. Molta gent avui han perdut Jesús enmig de tantes processons i tants armats i tanta gent activa o badoca. Enmig de tanta fressa s’han quedat sense Jesús. Per què no fan com la Magdalena o com Pere i l’altre deixeble? Sortir de casa i anar-lo allò a on és. I on és Jesús ressuscitat? A on?

Enduts per l'amor, poseu-vos els uns al servei dels altres

Jesús visqué en plenitud la seva vida sense ultrapassar la mesura humana

1.La setmana santa comença amb la processó de Rams, que ens uneix a la colla cridanera dels infants i del poble senzill que aclamava Jesús: Beneït qui ve en nom del Senyor: Hosanna, Visca! Avui hem donat pas a l’ànima d’infant que els cristians encara conservem.

Jo sóc la resurrecció i la vida

1. Als diumenges anteriors Jesús se’ns ha revelat com el qui ens comunica l’Esperit Sant com un torrent d’aigua viva. També com a Llum del món. Avui ho fa com a resurrecció i vida, triomfador de la mort i garant de la vida eterna. Camí, veritat i vida.