Entorn de la Paraula

Ningú de vosaltres pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té

Cap a la fi del camí de Jesús a Jerusalem se li han anat afegint molta gent. Als ulls dels deixebles això podia ser el precedent d’un gran triomf messiànic a Jerusalem.

Ja des l’inic del camí, Jesús havia anat advertint que anaven a Jerusalem on ell havia de patir empresonament, humiliacions, sofriments i mort violenta de part de les autoritats religioses, i al tercer dia ressuscitaria.

Els darrers seran primers

Un fariseu principal ha invitat Jesús a dinar. Entre els invitats hi ha també una colla de fariseus. Jesús accepta. Sap ben bé on es fica però se sent lliure. Els presents observen Jesús. Ell simplement comenta les presses que alguns tenen per ocupar els primers llocs i també dona un consell a l’amfitrió. Son dues lliçons: una sobre la humilitat i altre sobre la generositat.

S’asseuran a taula en el Regne de Déu

L’Evangelista Lluc ens segueix acompanyant en el camí de Jesús a Jerusalem. Tot fent camí el Mestre passa per viles i pobles on segueix anunciant el Regne de Déu.

He vingut a calar foc a la terra!

No és que el foc sigui una paraula amable en aquests dies que venim de grans calorades i d’espantosos incendis. Aquí estem en el llenguatge dels símbols.

Situem-nos. Som encara en el camí de Jesús a Jerusalem. No perdéssim de vista que aquí, en la pujada a Jerusalem, l’evangelista Lluc fa una repassada de les grans lliçons de l’evangeli per als seguidors i testimonis.

Feliços els qui el Senyor troba vetllant...

En el camí de Jesús a Jerusalem Lluc ens obsequia amb un seguit d’ensenyaments bàsics.

On hi ha el teu tresor allí hi haurà el teu cor

El missatge d’avui tots ens el sabem bé: l’afany desmesurat de béns embafa el cor, no el deixa glatir al seu aire i la felicitat no hi pot entrar. I resulta que la humanitat no glateix bé perquè hi ha un afany desmesurat de riqueses a mans dels uns que destrueix el món dels uns i dels altres.

El Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui li demanin

En pregar, a qui ens hem d’adreçar, al Pare o al Fill o a l’Esperit Sant? És a Déu a qui ens adrecem, el Pare, la seva Saviesa i el seu Esperit.

Maria ha escollit la millor part

En els comentaris a aquest evangeli ens hem acostumat a centrar-nos en la frase de Jesús: “Maria ha escollit la millor part” que, per cert, durant segles s’ha tendit a llegit com una contraposició entre la vida activa i la contemplativa.

Anem per passos: en les lectures d’avui hi veig tres punts importants de l’Evangeli: l’acolliment, la millor part, el lloc de la dona.

L’acolliment

“Doncs tu fes igual”

Un mestre de la Llei pregunta a Jesús què cal fer per a entrar en el Regne de Déu. I es troba que el Senyor li remet la pregunta: i a tu, què te’n sembla? Tu que ets mestre de la Llei, com ho veus? I el bon home li recita els dos punts bàsic de la llei: l’amor a Déu i al pròxim. Ben contestat, li diu Jesús, doncs ja ho saps, fes ho així i tindràs vida.

“L’alegria de l’Evangeli”

No pot semblar gaire adient que en els temps que correm es parli de l’alegria. Doncs, sí, l’alegria sempre és viva dins nostre quan ens deixem amarar de l’Evangeli, quan respirem Evangeli. Evangeli és Bona Notícia, la gran notícia. I una bona notícia sempre es posa bé.